Es lleva un dia ras, neu des de l'Hospital de Benàs (per cert; escrit en dialecte LAPAO no en benasquès, idioma recentment recuperat gràcies a la darrera repressió centralitzadora d'España per dir-ho suau) a finals de maig, tot un luxe, i una llarga jornada per endavant.
Som dotze de la plana de Vic que a bon ritme arribem al refugi de la Renclusa, d'un surt tot un formigueig de gent cap a les muntanyes.
Fa fred que ens espavila a anar per feina, la neu força dura es deixa treballar no sense alguna relliscada endarrere. Poc a poc anem avançant gent i al portilló ja només tenim un grup pel davant. Segueix el fred i fa força vent, passem a l'altre vessant i sense pensar-ho gaire enfilem el flanqueig, coll de Corones i cim de l'Aneto. L'Anna i jo som els primers d'arribar-hi d'avui, ens fa il·lusió, són tres quarts de deu i l'espera del grup ens fa agafar fred.
Som un grup nombrós que s'ha dividit, el fred ens fa deixar l'espera i decidim baixar. Són dos quarts de dotze i la neu no s'ha transformat gens, és ben dura. El segon grup ja trobarà una neu primavera ben decent.
Des d'Aigualluts unes remades infumables ens retornen a l'Hospital